Cervesa
La cervesa és una beguda alcohòlica fermentada, elaborada a partir de cereals —principalment ordi, però també blat—, aigua i llúpol, que li aporta el seu característic toc amarg i aromàtic. De color variable, que pot anar del groc daurat al negre intens, és una beguda viva, amb bombolles fines i una escuma que la corona, pensada per gaudir-la fresca i amb tots els seus matisos.
Present ja a les civilitzacions mesopotàmiques i egípcies, ha evolucionat al llarg del temps fins a esdevenir un producte divers i ric, amb infinitat d’estils, aromes i sabors.
Al Lluçanès, la cervesa artesana pren una nova dimensió, arrelada al territori i elaborada amb respecte pels processos tradicionals. S’hi utilitzen ingredients de proximitat i sovint ecològics, com el blat forment recuperat o el llúpol del territori. La seva elaboració és lenta i curosa, sense additius ni processos artificials, fet que dona com a resultat una cervesa autèntica, amb caràcter propi i en constant evolució. Un producte que reflecteix el paisatge, la dedicació i el saber fer local.
SABIES QUE?
ÉS LA BEGUDA ALCOHÒLICA MÉS ANTIGA DEL MÓN
Es té constància de la seva existència des del 6000 aC i era coneguda pels sumeris, egipcis, mesopotàmics i ibers. A l'antiguitat el pa i la cervesa eren "germans": si es posava més farina que aigua i es fermentava sortia pa; si s'invertia la proporció, s'obtenia cervesa.
ERA CONSIDERADA UNA "BEGUDA SAGRADA"
Antigament, la fermentació es veia com un acte màgic i diví. Se la considerava un aliment sagrat que agradava als déus i era habitual oferir-la com a ofrena en rituals religiosos.
ÉS LA TERCERA BEGUDA MÉS POPULAR DEL MÓN
Després de l'aigua i el te, la cervesa és la beguda més consumida a nivell global.
EL LLÚPOL ÉS UN "NOUVINGUT" A LA RECEPTA
Tot i que avui ens sembla indispensable pel seu gust amarg, no es va començar a utilitzar de forma generalitzada fins a l'edat mitjana gràcies al seu poder desinfectant i conservant.
A CATALUNYA JA SE'N FEIA EN LA PREHISTÒRIA
S'han trobat indicis d'elaboració de cervesa en jaciments tan antics com el de Genó (Lleida) o el de Begues (Barcelona).
