Filet

És la peça més apreciada de la canal de boví. La seva carn és magra i molt tendra. Té una forma allargada, amb l’acabament més estret. Els talls són molt fins i melosos. És una part que correspon al costellam, concretament a la part interna. Del filet en tenim diferents seccions: el centre, el cap, el cordó, la punta, el rosari i la cua. Amb el filet es preparen plats com el “tournedó”, el “filet à la broche”, el “chateaubriand”, el “steak tàrtar” o el carpaccio.

Llom / Mitjana

Una peça molt apreciada. Està coberta per la part externa d’una capa de teixit conjuntiu i greix. La seva carn és magra, tendra i melosa. S’acostuma a preparar-los a la planxa o a la brasa. La mitjana sencera és apropiada per a preparar el rostit anomenat “roast beef”. La part tallada entre dues costelles és l’entrecot.

Tall rodó de la cuixa

Peça llarga i rodona, de carn magra i sense nervis, però una mica eixuta. Es destina principalment a rostits; també es fa arrebossada i en llibrets. Adequat per metxar o fer carpaccio.

Culata de cuixa

És una peça de carn sucosa, tendra i gustosa, que no té gaire greix. Els talls resultants tenen dues parts magres separades per un tel central, que sol ser imperceptible en menjar. S’acostuma a fer fregida o a la planxa; també s’utilitza per a fer “fondue”. És una carn bona per tallar en filets.

Filet de pobre

Peça situada a continuació de les mitjanes, sobre l’espatlla. Resulta indicada per fregir, per a la planxa, per a la brasa i també per a algun guisat o estofat.

Tall rodó d’espatlla o lligat

Peça llarga i rodona amb un extrem més prim. Té un nervi central que separa dues parts magres. És recomanable per a rostir. No té tanta presència com el rodó de cuixa, però la seva carn és més gustosa i melosa.

Peixet o lligat

Peça de forma triangular, carn magra, tendra i gustosa. S’acostuma a preparar arrebossada, rostida o guisada. Es pot fer fricandó.

Coll

Peça melosa i gustosa, sovint amb algun tendrum que no s’ha eliminat del tot durant l’especejament. És adequada per a estofats, brous i guisats de cocció lenta.

Cap de mort

Els talls són de carn magra, tendra i de bona presència. Són adequats per fregir, fer a la planxa i per a la “fondue”. També es pot rostir.

Jarret o lligat

Dóna talls de forma irregular. La carn és magra amb nervis fins, que es fonen en la cocció i la fan especialment melosa. Es fa servir sobretot per a estofats i guisats com el fricandó; també es pot preparar fregit o a la planxa.

Culata d’espatlla i llata

Se sol vendre subdividida en culata d’espatlla i llata, una carn molt melosa. Totes dues són adequades per fregir i fer a la planxa. La llata és molt indicada per a rostir, guisar i per a plats com el fricandó.

Falda

Peça de carn gelatinosa, amb fibres i vetes, molt gustosa i melosa. La part més magra i sense os és molt tendra gràcies a les infiltracions de greix. Es fa servir per carn picada, mandonguilles i hamburgueses.

Costellam

Carn fibrosa i gustosa que es cuina principalment a la brasa. D'aquesta part tallada al revés en surt el “xurrasco”.

*Clica els punts per obtenir més informació

La vedella

La vedella és el boví jove, mascle o femella, criat principalment per a l’obtenció de carn tendra i de gust suau. De tradició ramadera arreu del país, aquests animals són molt valorats per la qualitat i la versatilitat de la seva carn. Segons l’edat i l’estat de creixement, poden rebre noms com meix quan encara mama, o bravatell i anoll quan ja tenen més mesos. A Catalunya, la vedella certificada amb la Marca Q garanteix un límit d’edat inferior als dotze mesos i assegura bones pràctiques de cria. La pell, els ossos i altres parts de l’animal també poden aprofitar-se per elaborar diversos productes.

Altres parts de la vedella

Cua

Format majoritàriament per os i carn gelatinosa, molt gustosa. Es destina habitualment a estofats, guisats melosos i escudella.

Pit o vedella per guisar

Peça de poc gruix amb una proporció important de teixit conjuntiu, os i tendrum. Es destina sobretot a guisats, brous i escudelles. Si es talla molt prim, es pot arrebossar.

Crostó

Peça de carn grassa formada per tres parts (aleta, part central i final). Se n’obtenen talls de bona presència, on es veuen zones magres separades per teixit conjuntiu. Es pot menjar fregit o arrebossat.

Tapa plana

Se n’obtenen talls de bona presència, de carn magra sense infiltracions de greix ni nervis, però lleugerament eixuta. S’acostuma a fer arrebossada o a utilitzar per a brous i caldos.

Revés d’espatlla o lligat

Peça plana i de poc gruix. Es fa servir com a carn picada, per a guisats o per rostir.

Conill de la cuixa i conill de l’espatlla (lligat)

Peça d’aspecte irregular i amb força nervi, greix i tendrum. Carn molt gelatinosa, adequada per a guisats i estofats, i també per rostir.

Garreta / Conill de la campana

Similar al conill de la cuixa però amb més nervi. Es destina sobretot a estofats i a l’escudella o caldo.

Papada

Peça plana i prima, de carn eixuta. Es destina habitualment a guisats, arrebossats o rostida farcida.

Tripa

Indicada per guisats o estofats, sempre amb un bullit previ.

Cap i potes

Parts molt gelatinoses i poc magres, amb les quals es fa el plat tradicional de “cap i pota”.

Llengua

Una de les parts més especials de la vaca. Es pot menjar bullida i amanida, o guisada amb embotits. Antigament el fricandó es feia amb llengua. També es pot preparar estofada.

MÉS INFORMACIÓ

CONEIX ELS PRODUCTORS

Poseu cara i veu a les persones que fan possible el nostre rebost. Descobriu les mans, les històries i el compromís que hi ha darrere de cada producte.

MENJA ALS RESTAURANTS

Seieu a taula i deixeu-vos seduir pels sabors del Lluçanès. Descobriu una cuina amb caràcter que posa en valor el producte de la nostra terra

COMPRA AL COMERÇ LOCAL

Emporteu-vos el millor rebost a casa. Visiteu els nostres establiments de confiança i trobeu productes autèntics, directes dels productors locals.