Tienda
PRODUCTES
Pa
El pa és el pilar fonamental de la dieta mediterrània i un element d’identitat gastronòmica universal. Aquesta preparació essencial neix de la barreja de farina de cereal, aigua i sal, transformada per l’acció dels llevats o la massa mare. Al Lluçanès, l’ofici flequer manté viu el respecte pels temps de repòs, permetent que els microorganismes realitzin una fermentació natural que proporciona volum, una molla esponjosa i una crosta cruixent i protectora.
Des dels seus orígens prehistòrics com a masses planes cuites sobre pedres calentes fins a la fleca artesana actual, el pa ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats de cada època. Avui, la diversitat de cereals —com el blat forment, l’espelta o el sègol— i les tècniques de cocció en forn de sola ens permeten oferir un producte de gran valor nutricional i versatilitat culinària.
L’esponjositat del pa prové del llevat o la massa mare. Aquests microorganismes s’alimenten dels sucres de la farina en un procés biològic que Louis Pasteur va descriure amb precisió: la fermentació. El gas alliberat infla la massa amb bombolles de diòxid de carboni, creant una estructura interna tendra que contrasta amb la crosta formada al forn. A continuació cada forner imprimeix el seu segell en quatre passos sagrats: la mescla i l’amassament, el repòs, L’enfornament i el refredament.
Tipus de pa:
És el pa del nostre patrimoni agrícola. Un pa rústic i rodó que es reconeix per la seva crosta daurada i cruixent i una molla fosca i humida que desprèn una aroma intensa de cereal torrat. S’elabora amb un mínim del 50% de farina de blat forment (varietat antiga recuperada al Lluçanès) i se segueix un procés estricte: fermentacions lentes, format manual peça a peça i cocció en forn de sola. És l’essència de la terra a la taula.
Aquest panet ovalat de tradició urbana i artesana és inconfusible pel seu solc superior. Elaborat amb farina de força, massa mare i sal, destaca per una crosta consistent i una molla molt fluixa i airejada. El seu secret resideix en la tècnica: la pasta es plega i s’enrotlla repetidament abans de tallar-se a mà i reposar sobre pedaços enfarinats. Es cou amb foc viu durant poc temps per mantenir la frescor, convertint-se en el suport perfecte per a qualsevol entrepan de qualitat.
Un pa petit, rodó o allargat, que va revolucionar la fleca europea. La seva recepta incorpora ingredients propis de la reposteria, com el sucre, la mantega i la llet, que li donen una suavitat excepcional. La seva clau tècnica és l'enfornat en un ambient amb vapor a baixa pressió; aquest procés gelatinitza l'escorça mentre l'interior conserva una humitat i tendresa úniques. Representa l'equilibri entre el pa tradicional i la delicadesa del brioix.
És la icona de la fleca catalana, protegit des del 2013 amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Visualment és rústic i girat, amb una crosta gruixuda, torrada i clivellada que amaga una molla blanca de gran alveolat irregular.
Després d’un pastat lent d’entre 20 i 30 minuts, la massa reposa perquè es desenvolupin les aromes. El forner realitza el "funyit" (format manual en bola) amb una perícia que evita bombolles internes.
Amb una fermentació mínima de 3 hores i una cocció en forns de solera refractària, s'aconsegueix un pa de gran aroma i una acidesa suau que manté la seva frescor intacta fins a 9 hores després de sortir del forn. Un pa amb nom i cognoms que es ven sempre identificat amb el seu logotip oficial.
Iogurt
El iogurt és el resultat d’una transformació natural i viva de la llet. Per aconseguir-ho, s’utilitzen ferments naturals (bacteris beneficiosos) que converteixen de forma pausada els sucres de la llet en àcid làctic. Aquest procés fa que les proteïnes de la llet es tornin sòlides, creant aquesta textura untuosa i espessa tan característica, alhora que aporta el punt d’acidesa refrescant que realça el sabor original de la llet de vaca, cabra o ovella.
Al Lluçanès, l’elaboració artesanal destaca pel respecte als cicles naturals, sense presses ni additius innecessaris. La qualitat de la llet, sumada a un control rigorós de la temperatura de fermentació, permet obtenir un iogurt amb una densitat i un gust excepcionals. El resultat és un aliment probiòtic, fàcil de digerir i molt versàtil, indispensable tant per a una dieta equilibrada com per a l’ús en la restauració de proximitat.
Formatges frescos
El formatge fresc s’obté de la coagulació de la llet sense necessitat de fermentació ni maduració. Són formatges que no es premsen i que conserven una gran part del sèrum, fet que els fa molt humits i suaus.
Com que són productes molt naturals i sense conservants, tenen una vida curta (uns 8 dies) i s’han de mantenir sempre en fred, entre 2 i 4 ºC. A la cuina són molt apreciats per la seva lleugeresa, sent un ingredient ideal per a amanides o esmorzars saludables.
El Mató: És un formatge tradicional de la Catalunya Central, de textura flonja i gust dolcenc. Es diferencia d’altres frescos perquè no conté sal, fet que el converteix en un ingredient ideal per a postres i combinacions dolces. Per fer mató, s’escalfa la llet pasteuritzada i s’hi afegeix un coagulant (quall animal, vegetal com l’herbacol, o clorur càlcic). Un cop la llet s’ha «tallat» i ha format una massa compacta, aquesta es talla en daus petits per deixar anar el xerigot sobrant. Després es col·loca en motlles per acabar d’escórrer fins que s’obté la consistència desitjada i es refreda ràpidament.
El Recuit: Considerat la varietat més untuosa i delicada de la família dels frescos. Tot i que parteix d’una base similar al mató, el seu acabat li dona una textura molt més cremosa, gairebé com una crema densa.
Elaboració: El procés comença creant una quallada amb quall. El secret del recuit és un escorregut molt més llarg que el del mató. Un cop escorreguda, la massa es bat o es manipula segons la recepta pròpia de cada elaborador per guanyar suavitat. Finalment, s’embolica en draps de cel·lulosa, que permeten que el formatge continuï eliminant humitat lentament mentre manté la seva forma i frescor.
Formatges madurats
El formatge madurat és un tipus de formatge —de cabra, vaca o ovella— sotmès a un procés coagulació. Elaborat amb llet crua o pasteuritzada, se sotmet a un procés de repòs en cambres fresques i humides durant un temps que pot anar dels 15 dies fins a diversos mesos. Durant aquest període, el formatge perd aigua de manera gradual, fet que permet concentrar els nutrients i potenciar aromes complexes que no trobem en els formatges frescos.
Aquest procés es realitza sota un control estricte de la temperatura i la humitat, assegurant que cada peça desenvolupi la seva crosta característica (llisa, oliosa florida, etc) i una textura que pot ser dura o tova, generant una personalitat pròpia segons l’animal d’origen. Per gaudir-ne plenament, es recomana conservar-los embolicats en paper parafinat o un drap de cotó (entre 4 i 10 °C) i temperar-los sempre abans del seu consum.
Formatges de Pasta Tova
Es caracteritzen per una textura molt cremosa i sovint untuosa. Tenen una humitat elevada i no se sotmeten a premsatge. Tenen una maduració curta (entre 2 i 6 setmanes) que va de fora cap a dins. Es divideixen segons la seva escorça: la pell florida (blanca i vellutada, com el tipus Brie) i la pell rentada (ataronjada i tractada amb salmorra). Ofereixen sabors equilibrats amb notes de mantega i bolets.
Formatges de Pasta Premsada
Són formatges de pasta ferma i compacta, amb una consistència que pot anar des d’una textura suau fins a una de més granulada i seca. Un cop esmicolada la quallada i s’agita per eliminar el sèrum. Després, les peces es comprimeixen en premses per acabar d’extreure el líquid sobrant, donant lloc a formatges de llarga conservació i sabor molt concentrat.
Formatges Blaus
Són peces de gran personalitat, definides per la presència de floridures (Penicillium) que dibuixen vetes blaves o verdoses al seu interior. Requereixen una humitat molt alta (entorn del 90%) i es curen tradicionalment en llocs frescos com coves o cellers subterranis. Tenen un interior «obert» i oxigenat per on creix la floridura, i un nivell de sal més alt que ajuda a potenciar el seu gust intens i penetrant.
