La vedella
Filet
Llom / Mitjana
Tall rodó de la cuixa
Culata de cuixa
Filet de pobre
Tall rodó d’espatlla o lligat
Peixet o lligat
Coll
Cap de mort
Jarret o lligat
Culata d’espatlla i llata
Falda
Costellam
*Clica els punts per obtenir més informació
La vedella
La vedella és el boví jove, mascle o femella, criat principalment per a l’obtenció de carn tendra i de gust suau. De tradició ramadera arreu del país, aquests animals són molt valorats per la qualitat i la versatilitat de la seva carn. Segons l’edat i l’estat de creixement, poden rebre noms com meix quan encara mama, o bravatell i anoll quan ja tenen més mesos. A Catalunya, la vedella certificada amb la Marca Q garanteix un límit d’edat inferior als dotze mesos i assegura bones pràctiques de cria. La pell, els ossos i altres parts de l’animal també poden aprofitar-se per elaborar diversos productes.
Altres parts de la vedella
Format majoritàriament per os i carn gelatinosa, molt gustosa. Es destina habitualment a estofats, guisats melosos i escudella.
Peça de poc gruix amb una proporció important de teixit conjuntiu, os i tendrum. Es destina sobretot a guisats, brous i escudelles. Si es talla molt prim, es pot arrebossar.
Peça de carn grassa formada per tres parts (aleta, part central i final). Se n’obtenen talls de bona presència, on es veuen zones magres separades per teixit conjuntiu. Es pot menjar fregit o arrebossat.
Se n’obtenen talls de bona presència, de carn magra sense infiltracions de greix ni nervis, però lleugerament eixuta. S’acostuma a fer arrebossada o a utilitzar per a brous i caldos.
Peça plana i de poc gruix. Es fa servir com a carn picada, per a guisats o per rostir.
Peça d’aspecte irregular i amb força nervi, greix i tendrum. Carn molt gelatinosa, adequada per a guisats i estofats, i també per rostir.
Similar al conill de la cuixa però amb més nervi. Es destina sobretot a estofats i a l’escudella o caldo.
Peça plana i prima, de carn eixuta. Es destina habitualment a guisats, arrebossats o rostida farcida.
Indicada per guisats o estofats, sempre amb un bullit previ.
Parts molt gelatinoses i poc magres, amb les quals es fa el plat tradicional de “cap i pota”.
Una de les parts més especials de la vaca. Es pot menjar bullida i amanida, o guisada amb embotits. Antigament el fricandó es feia amb llengua. També es pot preparar estofada.
MÉS INFORMACIÓ
CONEIX ELS PRODUCTORS
Poseu cara i veu a les persones que fan possible el nostre rebost. Descobriu les mans, les històries i el compromís que hi ha darrere de cada producte.
MENJA ALS RESTAURANTS
Seieu a taula i deixeu-vos seduir pels sabors del Lluçanès. Descobriu una cuina amb caràcter que posa en valor el producte de la nostra terra
COMPRA AL COMERÇ LOCAL
Emporteu-vos el millor rebost a casa. Visiteu els nostres establiments de confiança i trobeu productes autèntics, directes dels productors locals.