Mas Terricabras
PRODUCTES
Botifarra bona
La botifarra bona és una de les grans protagonistes de la cuina catalana i, al Lluçanès, s’hi elabora amb el respecte i la saviesa de la tradició carnissera.
Per fer-la com cal, es parteix de carns de porc fresques i ben reposades, que es piquen i es pasten amb sal, pebre i, sovint, algun toc creatiu que aporta personalitat: bolets, calçots, fruita seca, formatges… Cada elaborador li dona el seu segell propi, però sempre amb el mateix objectiu: aconseguir un embotit saborós i equilibrat.
Un cop amanida, la mescla s’emboteix en budell prim de porc. I ja és a punt per cuinar: a la brasa, a la cassola o acompanyada de llegums, és un plaer senzill i autèntic que parla del nostre territori.
Botifarra negra
La botifarra negra és un embotit amb molta personalitat i una història profundament arrelada a les cuines de matança. Tradicionalment, era un dels últims productes que es preparaven, aprofitant els retalls més sagnosos del porc i la sang fresca, que li dona el seu color fosc tan característic.
Avui, al Lluçanès, encara es manté aquest esperit d’aprofitament, enriquint la recepta amb cotnes, freixures, carn magra o fins i tot llengua, depenent de l’art de cada productor. En alguns casos, es parteix de la base de la botifarra del perol i s’hi afegeix sang per obtenir una textura més gelatinosa.
Un cop pastada i condimentada amb sal i pebre, s’emboteix en budell prim, es cou i es deixa reposar. Alguns l’assequen lleugerament; d’altres la mantenen més melosa. Ideal per maridar amb llegums, arrossos o simplement sobre una llesca de pa torrat.
Bulls blanc o negre
El bull blanc o negre és un dels embotits més singulars i preuats de la tradició porcina del Lluçanès. Elaborat amb parts nobles del porc com la llengua, l’orella o els ronyonsi amanit amb sal i pebre. El bull s’elabora farcint la tripa del porc, normalment budell bisbe.
Després d’una cocció lenta de quatre hores a 90 °C, el resultat és un embotit de gust profund i textura rica, capaç de portar-nos directament a les cuines de les cases de pagès del Lluçanès.
El bull de la llengua antigament, només se’n podia fer un per cada animal sacrificat, fet que el convertia en una peça excepcional, sovint reservada per a festes i celebracions. El bull negre conté sang, i era un dels últims productes a fer-se per la matança.
