Tienda
PRODUCTES
Botifarra bona
La botifarra bona és una de les grans protagonistes de la cuina catalana i, al Lluçanès, s’hi elabora amb el respecte i la saviesa de la tradició carnissera.
Per fer-la com cal, es parteix de carns de porc fresques i ben reposades, que es piquen i es pasten amb sal, pebre i, sovint, algun toc creatiu que aporta personalitat: bolets, calçots, fruita seca, formatges… Cada elaborador li dona el seu segell propi, però sempre amb el mateix objectiu: aconseguir un embotit saborós i equilibrat.
Un cop amanida, la mescla s’emboteix en budell prim de porc. I ja és a punt per cuinar: a la brasa, a la cassola o acompanyada de llegums, és un plaer senzill i autèntic que parla del nostre territori.
Botifarra negra
La botifarra negra és un embotit amb molta personalitat i una història profundament arrelada a les cuines de matança. Tradicionalment, era un dels últims productes que es preparaven, aprofitant els retalls més sagnosos del porc i la sang fresca, que li dona el seu color fosc tan característic.
Avui, al Lluçanès, encara es manté aquest esperit d’aprofitament, enriquint la recepta amb cotnes, freixures, carn magra o fins i tot llengua, depenent de l’art de cada productor. En alguns casos, es parteix de la base de la botifarra del perol i s’hi afegeix sang per obtenir una textura més gelatinosa.
Un cop pastada i condimentada amb sal i pebre, s’emboteix en budell prim, es cou i es deixa reposar. Alguns l’assequen lleugerament; d’altres la mantenen més melosa. Ideal per maridar amb llegums, arrossos o simplement sobre una llesca de pa torrat.
Bulls blanc o negre
El bull blanc o negre és un dels embotits més singulars i preuats de la tradició porcina del Lluçanès. Elaborat amb parts nobles del porc com la llengua, l’orella o els ronyonsi amanit amb sal i pebre. El bull s’elabora farcint la tripa del porc, normalment budell bisbe.
Després d’una cocció lenta de quatre hores a 90 °C, el resultat és un embotit de gust profund i textura rica, capaç de portar-nos directament a les cuines de les cases de pagès del Lluçanès.
El bull de la llengua antigament, només se’n podia fer un per cada animal sacrificat, fet que el convertia en una peça excepcional, sovint reservada per a festes i celebracions. El bull negre conté sang, i era un dels últims productes a fer-se per la matança.
Fuet
El fuet és un dels embotits més emblemàtics del nostre territori. Conegut també com a espetec, secallona o tastet, forma part de les tradicions gastronòmiques més arrelades de Catalunya.
Al Lluçanès, s’elabora amb cura artesana, a partir de carn seleccionada d’espatlla, carn magra i pernil de porc, picada finament i condimentada amb sal i pebre. Aquesta mescla s’emboteix en una tripa prima i es deixa curar entre 8 i 10 dies, temps en què fermenta i adquireix la seva aroma característica. La floridura blanca natural que recobreix l’embotit i que li dona el seu aspecte i sabor únic.
Ideal per acompanyar un bon pa amb tomàquet, un vermut de migdia o una taula d’embotits que celebra la qualitat del producte local.
Llonganissa
La Llonganissa de pagès és un dels grans emblemes de la xarcuteria tradicional del Lluçanès. Elaborada artesanalment amb les millors parts del porc —lloms, espatlles i pernils desgreixats—, se sala i s’amaneix amb pebre abans d’embotir-la en tripa natural. El procés de curació lent, a l’aire de muntanya, desenvolupa la seva textura ferma i un sabor intens, amb notes subtils de cansalada i un toc fúngic característic.
La llonganissa de senglar és una delícia emergent que recupera la caça i la vida silvestre del Lluçanès. Amb una barreja equilibrada de carn de senglar i porc, aquest embotit ofereix una textura més fosca i un sabor més intens, però subtil i aromàtic. L’assecat natural potencia els sabors i li dóna el seu toc característic. És un producte que homenatja el bosc, la biodiversitat i posa en valor el saber fer dels productors/es locals.
La Llonganissa de conill és innovadora i única, la llonganissa de conill és fruit de l’enginy i la sostenibilitat local. Elaborada amb carn d’una raça específica de conill criada a la comarca, aquesta llonganissa sorprèn per la seva suavitat, el baix contingut en greix i un perfil gustatiu delicat. Amb una curació natural de dos a tres mesos, representa una innovació gastronòmica del Lluçanès, mantenint arrels artesanes però mirant cap al futur.
Somalla
La Somalla és la botifarra crua i curada del Lluçanès, un embotit que uneix senzillesa i excel·lència. Elaborada amb carn magra de porc —especialment de l’espatlla, la cuixa i la ventresca— i condimentada amb sal i pebre, aquesta botifarra es deixa assecar durant uns 15 dies, generalment en rebosts o espais frescos i ben ventilats. El resultat és un embotit fi, de textura suau i gust equilibrat, on cada productor/a hi posa el seu toc —més o menys pebre, segons la intensitat desitjada. Un producte de consum quotidià que ha heredat el saber fer d’abans.
El seu nom prové de l’aspecte que presenta: somall, alguna cosa seca o mig assecada. La somalla o secallona és allargada i en forma de U. També es coneix com a secallona.
Blat forment
Recuperat per un agricultor del Lluçanès a la masia de Montorro (Sant Agustí de Lluçanès), el blat forment és una varietat tradicional de blat dur, més digerible i d’alta qualitat. Aquest cereal, conreat de manera sostenible, ha estat redescobert per la seva versatilitat i sabor autèntic.
La seva farina, rica en nutrients, permet elaborar un pa rústic i rodó, de crosta rossa i cruixent, molla humida i fosca, fermentat lentament i cuit en forn de sola, seguint tècniques tradicionals. Però el blat forment també és protagonista en altres productes locals, com la cervesa blanca artesanal o el blat escairat, que es pot gaudir en amanides, amb verdures o com a alternativa a l’arròs.
Descobreix aquest cereal del patrimoni agrícola del Lluçanès a través de la Ruta del Pa, un recorregut agroalimentari que t’endinsa en el procés de cultiu i elaboració d’aquest blat únic, del camp a la taula.
Cervesa
La cervesa és una beguda alcohòlica fermentada, elaborada a partir de cereals —principalment ordi, però també blat—, aigua i llúpol, que li aporta el seu característic toc amarg i aromàtic. De color variable, que pot anar del groc daurat al negre intens, és una beguda viva, amb bombolles fines i una escuma que la corona, pensada per gaudir-la fresca i amb tots els seus matisos.
Present ja a les civilitzacions mesopotàmiques i egípcies, ha evolucionat al llarg del temps fins a esdevenir un producte divers i ric, amb infinitat d’estils, aromes i sabors.
Al Lluçanès, la cervesa artesana pren una nova dimensió, arrelada al territori i elaborada amb respecte pels processos tradicionals. S’hi utilitzen ingredients de proximitat i sovint ecològics, com el blat forment recuperat o el llúpol del territori. La seva elaboració és lenta i curosa, sense additius ni processos artificials, fet que dona com a resultat una cervesa autèntica, amb caràcter propi i en constant evolució. Un producte que reflecteix el paisatge, la dedicació i el saber fer local.
Cigró d’Oristà
El cigró d’Oristà (Cicer arietinum) és una varietat tradicionalment cultivada a la vila d’Oristà, reconeguda pel seu calibre reduït, pell molt fina i poc perceptible, i un sabor excepcional. De color pàl·lid i lleugerament arrugat, té una cocció més ràpida que altres cigrons i una textura suau que el fa ideal per a tot tipus de plats. A la cuina, la seva cocció ràpida i gust intens el fan perfecte per a plats tradicionals com l’escudella, els guisats amb porc o simplement amanit amb cansalada i el seu oli. Una joia gastronòmica del Lluçanès!
Aquest llegum de secà es sembra a la primavera, floreix al juny i es cull a l’agost. Després de la collita, es deixa assecar seguint mètodes tradicionals per garantir la seva conservació i evitar-ne el corcat.
Durant anys, el cigró d’Oristà va estar a punt de desaparèixer, conreat només per al consum propi en algunes masies. Gràcies a la iniciativa de Miquel Rovira, del Mas Terricabras, i amb el suport del Consorci del Lluçanès, s’ha pogut recuperar aquesta varietat local i comercialitzar-la com un producte diferenciat i de qualitat, vinculat directament al territori.
Coques
La coca és un dels pilars més autèntics i versàtils de la cuina catalana. Amb una tradició que s’estén per tota la conca mediterrània, aquest mot engloba una riquesa sorprenent de pastissos, tortes i masses planes. El seu nom, d’origen fràncic (kok), comparteix l’arrel carolíngia amb conceptes universals com el cake anglès o el kuchen alemany, sent un testimoni d’un llegat cultural que ha perdurat durant segles a les nostres taules.
Històricament, la coca neix d’un gest d’enginy i aprofitament a les llars i obradors: l’ús de les masses de pa que no s’havien estufat (pujat) correctament. En lloc de descartar-les, les mestresses de casa les coïen estirades, sovint amanides amb un raig d’oli o ensucrades, creant així les varietats més primigènies com la coca de pa. Amb el temps, aquesta base senzilla ha evolucionat fins a convertir-se en un àpat per si mateix, actuant com un mirall del paisatge: des de les versions salades amb verdures de l’hort fins a les dolces que marquen el calendari de festes. Al Lluçanès, les coques són sinònim de celebració i comunitat, preservant una elaboració artesana on la qualitat de la farina i el punt exacte de cocció en defineixen la identitat.
Tipus de coques:
És la variant més ancestral i directa, nascuda de l'aprofitament de la massa sobrant d'una pasterada de pa. Un cop la massa ha fermentat, el forner la separa, l'esclafa i l'aprima manualment. A diferència del pa convencional, la coca de pa es torra sobre unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, fet que li confereix una textura plana i cruixent. Es pot trobar tant en versions salades (amb un bon raig d’oli i sal) com dolces (ensucrades i sovint amb un toc d’anís), sent el "llevant de taula" per excel·lència.
Coneguda també com a pa de llet, la coca de brioix és una peça de pastisseria d'interior groguenc, moderadament dolça i d'una esponjositat superior. La seva recepta, d'influència normanda, és rica i noble: farina de blat refinada, ous, mantega, sucre, llet i llevat. El secret de la seva textura resideix en el contingut de greix i en una fermentació acurada que la fa molt més tendra i flonja que el pa tradicional. És la base ideal per a les coques de festa, sovint coronades amb fruita confitada o crema.
La pasta de full és un prodigi de la tècnica flequera que destaca per la seva textura extremadament cruixent i laminada. S’elabora a partir d'una barreja de farina, aigua i sal, damunt la qual s'estén un greix (mantega o llard). Mitjançant una sèrie de doblecs successius sobre si mateixa, es creen centenars de fines làmines de massa separades pel greix, que se separen i s'inflen durant la cocció. Tot i que els seus indicis es troben al Pròxim Orient —emparentada amb les masses fil·lo àrabs o gregues—, la nostra pasta de full ha evolucionat cap a una versatilitat total, tant per a coques dolces de llardons com per a preparacions salades.
És una de les peces més emblemàtiques de la xarcuteria i la fleca tradicional, íntimament lligada al cicle d'aprofitament del porc al Lluçanès. Aquesta elaboració destaca per un contrast organolèptic excepcional: la riquesa greixosa i torrada dels llardons es fon amb la dolçor del sucre i l’aroma delicada dels pinyons del país. S’elabora habitualment sobre una base de pasta de full o de brioix molt prim, on el secret resideix en la selecció dels llardons —el residu cruixent i gustós que queda després de fondre el llard—, que s'incorporen a la massa o s'escampen generosament per sobre abans d'entrar al forn. La capa final de sucre i pinyons es caramel·litza amb la calor del foc, creant una cobertura trencadissa que protegeix la tendresa de l’interior. El resultat és un producte d'energia i sabor intensos, protagonista indiscutible de festivitats com el Dijous Llarder o el Carnaval.
És la coca salada per excel·lència, una base de massa de pa que serveix de suport per al "recapte" (els productes que es recollien de l'hort o del rebost). Típicament coberta d'escalivada (pobrot i albergínia), sovint s'hi afegeixen arengades, botifarra o llonganissa. És un àpat complet que demostra com la simplicitat de la massa de pa pot esdevenir una joia gastronòmica segons els condiments que l'acompanyin.
Mongeta afartapobres
La mongeta afartapobres (Phaseolus vulgaris) és una varietat tradicional de mongeta de mata alta, apreciada pel seu alt rendiment i per la seva bona digestibilitat en comparació amb altres mongetes blanques. De tavella verda i plana, la seva llavor és gran, de color negre-morat amb piquets jaspejats beige, i té una textura farinosa i gustosa.
Aquest nom es dona a diferents varietats de mongetes farinoses que han estat un aliment bàsic en èpoques difícils, especialment durant la postguerra, quan els cultius resistents i proteics com aquest van alimentar generacions senceres. Adaptades al territori i de gran producció, han perdurat en la memòria col·lectiva com a símbol de resistència i bona cuina.
El seu cultiu es fa amb sembra directa a l’hort a partir de Sant Joan i requereix encanyat per al bon creixement de la planta. La collita es fa quan les tavelles són ben seques, seguint un procés tradicional de maduració i assecat que garanteix la seva qualitat.
A la cuina, a més de consumir-les seques, són una delicatessen en la seva versió desgranada, quan la llavor encara és tendra dins la tavella, oferint un gust suau i una textura cremosa. Un llegum versàtil i carregat d’història!
Pa
El pa és el pilar fonamental de la dieta mediterrània i un element d’identitat gastronòmica universal. Aquesta preparació essencial neix de la barreja de farina de cereal, aigua i sal, transformada per l’acció dels llevats o la massa mare. Al Lluçanès, l’ofici flequer manté viu el respecte pels temps de repòs, permetent que els microorganismes realitzin una fermentació natural que proporciona volum, una molla esponjosa i una crosta cruixent i protectora.
Des dels seus orígens prehistòrics com a masses planes cuites sobre pedres calentes fins a la fleca artesana actual, el pa ha evolucionat per adaptar-se a les necessitats de cada època. Avui, la diversitat de cereals —com el blat forment, l’espelta o el sègol— i les tècniques de cocció en forn de sola ens permeten oferir un producte de gran valor nutricional i versatilitat culinària.
L’esponjositat del pa prové del llevat o la massa mare. Aquests microorganismes s’alimenten dels sucres de la farina en un procés biològic que Louis Pasteur va descriure amb precisió: la fermentació. El gas alliberat infla la massa amb bombolles de diòxid de carboni, creant una estructura interna tendra que contrasta amb la crosta formada al forn. A continuació cada forner imprimeix el seu segell en quatre passos sagrats: la mescla i l’amassament, el repòs, L’enfornament i el refredament.
Tipus de pa:
És el pa del nostre patrimoni agrícola. Un pa rústic i rodó que es reconeix per la seva crosta daurada i cruixent i una molla fosca i humida que desprèn una aroma intensa de cereal torrat. S’elabora amb un mínim del 50% de farina de blat forment (varietat antiga recuperada al Lluçanès) i se segueix un procés estricte: fermentacions lentes, format manual peça a peça i cocció en forn de sola. És l’essència de la terra a la taula.
Aquest panet ovalat de tradició urbana i artesana és inconfusible pel seu solc superior. Elaborat amb farina de força, massa mare i sal, destaca per una crosta consistent i una molla molt fluixa i airejada. El seu secret resideix en la tècnica: la pasta es plega i s’enrotlla repetidament abans de tallar-se a mà i reposar sobre pedaços enfarinats. Es cou amb foc viu durant poc temps per mantenir la frescor, convertint-se en el suport perfecte per a qualsevol entrepan de qualitat.
Un pa petit, rodó o allargat, que va revolucionar la fleca europea. La seva recepta incorpora ingredients propis de la reposteria, com el sucre, la mantega i la llet, que li donen una suavitat excepcional. La seva clau tècnica és l'enfornat en un ambient amb vapor a baixa pressió; aquest procés gelatinitza l'escorça mentre l'interior conserva una humitat i tendresa úniques. Representa l'equilibri entre el pa tradicional i la delicadesa del brioix.
És la icona de la fleca catalana, protegit des del 2013 amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP). Visualment és rústic i girat, amb una crosta gruixuda, torrada i clivellada que amaga una molla blanca de gran alveolat irregular.
Després d’un pastat lent d’entre 20 i 30 minuts, la massa reposa perquè es desenvolupin les aromes. El forner realitza el "funyit" (format manual en bola) amb una perícia que evita bombolles internes.
Amb una fermentació mínima de 3 hores i una cocció en forns de solera refractària, s'aconsegueix un pa de gran aroma i una acidesa suau que manté la seva frescor intacta fins a 9 hores després de sortir del forn. Un pa amb nom i cognoms que es ven sempre identificat amb el seu logotip oficial.
