El porc
Morro
Llengua
Galta
Orelles
Genoll
Espatlla
Costella
Llom/filet
Os esquena
Pernil
Cua
Peu
*Clica els punts per obtenir més informació
El porc
El porc és una espècie domesticada del senglar. Des de fa molt de temps, aquest animal ha estat d'una gran utilitat per la seva carn i la seva pell. Els porcs es crien principalment per obtenir carn per al consum humà. Els ossos, la pell i altres parts de l'animal es poden utilitzar per fer diversos productes. El porc mascle és conegut més comunament com a porc, però també se'l pot anomenar bacó, mentre que la femella és anomenada truja o porca. Els porquets joves reben el nom de garrí, godall o porcell
Altres parts del porc
Es troba entre l'entrecot i les costelles, sobre la cama. És el germà deliciós de l'entrecot, amb una textura tendra i un aroma impressionant.
És una part excel·lent del porc, amb molt de sabor i un perfecte equilibri de greix infiltrat. Es reconeix per les vetes de greix que es poden veure fàcilment abans de cuinar-la, i aquestes vetes aporten molta textura i sabor. L'origen del nom es remunta a temps passats, quan els carnisers, que són uns dels millors coneixedors del porc, reservaven aquesta part per al seu consum personal. Era un secret gastronòmic ben guardat que s'ha anat popularitzant als mercats a mesura que la producció porcina augmentava. Aquesta peça de carn es troba amagada a la zona de l'aixela del porc, poc visible, i aquest fet ha contribuït a popularitzar encara més el seu nom.
Una de les parts més saboroses del porc, ja que conté una gran quantitat de greix. Està situada sota la pell del porc.
Com indica el seu nom, és la capa que cobreix el rostre del porc, incloent-hi les orelles, el musell i el llavi superior sense os. Té una textura gelatinosa i suau, ideal per a guisats o per fer brou o escudella.
Engloba tota la part superior, incloent-hi els pendents, el musell, la llengua, les galtes, el cervell... En el passat, s'utilitzava per fer brou. Avui dia, en alguns restaurants, se serveix fregit (garrí).
Es troba a la part superior del coll i les costelles de la part anterior de l'animal. La seva carn té moltes infiltracions fines de greix, que li aporten tendresa i sabor quan es cuina. És una peça poc coneguda, ja que normalment s'utilitza per elaborar embotits.
Situada sobre el braç, és una peça molt demandada del porc. Té un tipus de greix infiltrat i intramuscular que la converteix en un producte apreciat. Malgrat tot, al Lluçanès i a Catalunya, es fa servir principalment per elaborar una gran quantitat d'embotits.
És la peça que es troba davant del llom. Té forma triangular i, com el llom, és molt gustosa.
Llonçat o llonça: És la costella del porc que s'utilitza actualment es consumeix més i és molt similar al llom.
Intestins: S'utilitzen per embotir embotits i actuen com a revestiment natural. Avui dia, molts embotits estan coberts amb materials comestibles que exerceixen la mateixa funció que els intestins.
El líquid vermell s'utilitza per elaborar embotits com la botifarra negra o els bulls. També es pot cuinar fregit sol o amb ceba, tot i que actualment no és molt consumit.
Són els sacs escrotals del porc. No solen trobar-se habitualment, només en les triperies. Requereixen un protocol de neteja per eliminar qualsevol sabor desagradable. Es poden cuinar a la graella amb un bon condiment.
PRODUCTES
ALTRES PRODUCTES
Cansaldes viades o virades
La cansalada es troba situada sota el llom del porc, entre el pernil i l’espatlla, mentre que la ventresca, com indica el seu nom, prové del ventre. La sal i el pebre actuen com a assecants naturals, garantint una bona conservació i potenciant el sabor de la carn. En el cas de la cansalada grassa, habitualment només s’hi afegeix sal.
El temps de curació és aproximadament de 30 a 40 dies. Alguns elaboradors també hi incorporen herbes aromàtiques, com el romaní o el timó, per aportar-hi matisos de sabor.
Lloms / Llomillet (filet) / Carns magres curades
El llom i les carns magres curades són, probablement, un dels productes més infravalorats de la tradició xarcutera. Antigament, quan a la carnisseria sobraven lloms o peces magres, es conservaven amb sal i pebre, de la mateixa manera que les cansalades viades, com a sistema pràctic i eficient de conservació.
En temps passats, aquestes carns també es consumien fresques o es guardaven en tupines, submergides en greix.
Llard (sagí)
El sagí és una part greixosa del porc, situada a prop del peritoneu. Un cop retirat el tel, es conserva en sal i, en alguns casos, es deixa rancir lleugerament. Es pot presentar en forma de pa arrodonit, de penca o enrotllat.
Quan s’asseca, el llard es pot amassar amb farina per formar boles que tradicionalment s’utilitzaven per enriquir escudelles i guisats.
Greixons o llardons
Els greixons de porc, també anomenats llardons, s’obtenen del greix del porc o de les capes que recobreixen els budells. El seu consum és especialment popular durant les festes de Carnestoltes, quan s’elabora la tradicional coca de llardons.
Tenen una forma irregular i una textura lleugerament cruixent i oliosa. S’elaboren coent la mocada tallada a trossos en una caldera, deixant que el greix es fongui. Quan perden gran part de l’oli, els llardons queden cuits, rossos i amb menys pes. Es poden premsar per eliminar més greix o consumir directament, escorreguts, com un autèntic vici gastronòmic. Ideals per a l’hora del vermut o amb pa amb tomàquet.
Tupina o confitat
La tupina, que pren el nom del recipient on es conservava la carn, era un sistema tradicional de conservació molt habitual durant la matança del porc. Formava part dels àpats dels pagesos durant l’estiu, sobretot en temps de sega i batuda.
Actualment, tot i que encara s’elabora de manera puntual, el confitar s’entén més com una tècnica culinària que no pas com un mètode de conservació. Coure la carn a foc molt suau, coberta de greix, dona com a resultat una textura extremadament tendra i un producte llest per consumir.
Per fer una tupina tradicional s’hi posen llom de porc, costella i botifarra blanca o bona, coberts amb oli d’oliva, llard de porc o una barreja dels dos, i es cou tot plegat a foc molt lent.
Carn de perol
La carn de perol és una amanida d’hivern típica del dia de la matança del porc, que s’ha estès a tota la temporada i que avui dia es podria considerar el nostre aperitiu o vermut tradicional.
Les parts que s’hi utilitzen són: cap de porc (orella, galta, llengua), cor, ronyons i ventre.Originàriament es bullia al mateix perol de coure les botifarres, fet que li donava un gust intens i aromàtic. Actualment, moltes carnisseries la serveixen durant tot l’hivern, tot i que és habitual encarregar-la el dia que es fan botifarres.
Botifarra de perol
La botifarra de perol rep el nom del recipient on es cou. S’elabora amb les carns cuites a la caldera: cap de porc, ronyó, cor, cotnes, llengua i galtes, amanides amb sal i pebre. Alguns elaboradors hi afegeixen també ventre, melsa o freixura.
El resultat és un producte melós, molt saborós i altament apreciat, que es pot consumir al natural o lleugerament passat per la paella o la brasa.